Valoració de 5 basada en 120+ ressenyes

Com tastar vi? Les fases del tast: vista, olfacte i gust

cómo catar vino

Tabla de contenidos

Blanca Ortiz
Blanca Ozcáriz
Anfitriona y guía de catas en El Jardí dels Sentits. Convierte una simple copa en un viaje por los sentidos, con maridajes y vinos ecológicos a la sombra de un monasterio milenario del Penedès — para que tú solo tengas que mirar, oler y disfrutar. 🍷

Compartir

Tastar un vi no és beure’l a poc a poc. És fer-li preguntes i aprendre a escoltar les respostes. Per això, qualsevol pot aprendre a fer-ho. No cal un paladar especial ni anys d’experiència. Cal un mètode, atenció i una mica de vocabulari. Saber com tastar vi canvia la relació amb cada copa: la fa més conscient, més divertida i, sobretot, més teva. En aquesta guia expliquem les tres fases del tast, què mirar en cadascuna i com practicar sense complicar-se. A més, al final veuràs que el més difícil no és percebre, sinó confiar en el que perceps.

Abans de començar: el que necessites per tastar bé

Un tast es pot fer a qualsevol lloc. Tanmateix, tres detalls previs marquen la diferència entre percebre molt o gairebé res.

fases de la cata de vino

La copa adequada

El primer és la copa. Ha de ser de vidre fi, transparent i sense color. A més, ha de tenir la boca més estreta que el cos, perquè concentri les aromes. Una copa de vi blanc de mida mitjana serveix per a gairebé tot. En canvi, els gots baixos o les copes de colors impedeixen veure i olorar amb claredat. S’omple només un terç, mai més. Així queda espai per moure el vi i alliberar aromes.

La temperatura

La temperatura condiciona tota la resta. Un vi massa fred amaga les aromes; un de massa calent ressalta l’alcohol. Com a referència, els blancs i rosats es tasten entre vuit i dotze graus. Els negres, entre catorze i divuit. Els escumosos, entre sis i vuit. Per això convé treure els blancs de la nevera uns minuts abans i, a l’estiu, refrescar lleugerament els negres. Si vols aprofundir-hi, la nostra guia sobre com servir vi de manera professional explica cada cas.

L’entorn

Finalment, el lloc. Tastar bé exigeix llum natural o blanca, una superfície clara per veure el color i absència d’olors fortes. És a dir, res de perfums, cafè acabat de fer o cuina en marxa. I convé arribar amb la boca neta: ni xiclet, ni tabac, ni pasta de dents recent. Sembla exagerat, però l’olfacte se satura amb facilitat.

Fase visual: el que el color explica del vi

La primera de les fases del tast de vi és mirar. Dura tot just uns segons, però dona pistes molt valuoses sobre l’edat, la varietat i l’estat del vi.

Limpidesa i color

S’inclina la copa uns quaranta-cinc graus sobre un fons blanc. En primer lloc, es comprova que el vi sigui net i brillant, sense terbolesa. Després, s’observa el color al centre i a la vora. En els blancs, un to verdós o groc pàl·lid indica joventut; el daurat i l’ambre, evolució o criança. En els negres passa el contrari: els violacis i porpres són joves, mentre que els granats i teules assenyalen anys en ampolla. Per exemple, un xarel·lo jove és gairebé transparent amb reflexos verds; un amb criança es torna daurat.

Capa i intensitat

La capa és la intensitat del color. Un negre de capa alta no deixa veure a través de la copa; un de capa baixa, sí. Això parla de la varietat i de l’extracció. Una garnatxa acostuma a tenir capa mitjana; un syrah, alta. No és millor ni pitjor, simplement informa.

Les llàgrimes

En girar la copa, el vi deixa unes gotes que rellisquen pel vidre. Són les llàgrimes o cames. Com més lentes i denses, més alcohol o sucre té el vi. En canvi, si cauen ràpid, el vi és lleuger. És una dada curiosa, encara que no diu res sobre la qualitat.

Fase olfactiva: la part més important del tast

El nas és on es decideix gairebé tot. De fet, la major part del que anomenem sabor és, en realitat, olfacte. Per això, aquesta fase mereix calma i almenys dues passades.

Primer nas, copa quieta

S’acosta la copa sense moure-la i s’inhala amb suavitat. És la primera impressió. Aquí es capten les aromes més volàtils i es detecta si el vi té algun defecte: olor de suro, de vinagre o d’ou podrit. Si tot està bé, s’anota la intensitat: es percep molt o poc?

Segon nas, copa agitada

A continuació, es gira la copa unes voltes i es torna a olorar. El moviment oxigena el vi i allibera aromes noves, més profundes. Ara és el moment d’identificar. Per fer-ho ajuda pensar en famílies: fruites (blanques, cítriques, vermelles, negres), flors, herbes, espècies, fusta, fruita seca, torrats. No cal encertar la fruita exacta. Dir “fruita vermella” ja és tastar.

Aromes primàries, secundàries i terciàries

Les aromes primàries venen del raïm: fruita i flors. Les secundàries, de la fermentació: pa, mantega, llevat. Les terciàries, de la criança: vainilla, cuir, tabac, fruita seca. Un vi jove tindrà sobretot primàries; un de criat, una barreja. Aprendre a separar-les és el que de debò distingeix qui ha fet un curs. A els nostres cursos d’enologia pràctica dediquem una sessió sencera a entrenar el nas amb aromes reals.

Fase gustativa i conclusió: de la boca al veredicte

Per fi, es tasta. Però en aquesta fase del tast de vi vista olfacte gust no es tracta d’empassar i opinar, sinó de recórrer el vi en tres temps.

Atac, pas i final

L’atac és la primera sensació en entrar a la boca. És dolç, sec, fresc? Després ve el pas per boca: aquí se senten l’acidesa (saliva als costats de la llengua), el taní en els negres (sequedat a les genives), l’alcohol (calor) i el cos (lleuger, mitjà, ple). Convé airejar el vi a la boca, aspirant una mica d’aire, perquè les aromes pugin per via retronasal. Finalment, el final o postgust: quant dura el sabor després d’empassar. Un final llarg, de deu segons o més, acostuma a indicar un gran vi.

L’equilibri

Un bon vi no és el que té més d’alguna cosa, sinó el que ho té tot en proporció. Acidesa, taní, alcohol, fruita i, si n’hi ha, dolçor o fusta han de conviure sense que cap no cridi. Aquesta harmonia és el que es busca al final del tast. I és, a més, el més subjectiu: un mateix vi pot semblar equilibrat a una persona i agressiu a una altra.

Com continuar aprenent

Per aprendre a tastar vi no hi ha dreceres. Cal tastar molt i, sobretot, comparar. Provar dos vins de la mateixa varietat i zona diferent ensenya més que llegir deu llibres. També ajuda anotar: tres paraules per vi són suficients. I, quan es pugui, tastar amb algú que sàpiga guiar. En un tast guiat en grup a El Jardí dels Sentits, amb cinc o sis vins de la finca i el monestir de fons, tot el que explica aquest article s’entén en una hora i mitja. Si prefereixes alguna cosa més íntima, els nostres tasts originals s’adapten a parelles i grups petits. En definitiva, el tast no és un examen. És una conversa amb el vi, i l’única regla és parar atenció.

Otros artículos que pueden interesarte

Blanca OzcárizEscrito por Blanca Ozcáriz