Hi ha una escena que es repeteix a qualsevol tast. Algú olora la copa, hi nota alguna cosa clara i, tanmateix, no troba la paraula. Diu «té gust de vi» i riu. No és manca de paladar. És manca de vocabulari. El vocabulari del vi no serveix per presumir, sinó per pensar: quan tens la paraula, perceps millor. Per això hem reunit trenta termes que s’utilitzen a qualsevol tast, explicats en una frase i agrupats pel moment en què apareixen. A més, al final veuràs que la majoria ja els coneixies; només calia posar-los en ordre.
Paraules de la vinya i del celler
Abans d’arribar a la copa, el vi ja té un vocabulari propi. Són els termes de tast de vi que expliquen d’on ve i com es va fer.
A la vinya
El terroir és el conjunt de sòl, clima i paisatge que fa únic un vinyar; per això dos xarel·los de pobles veïns tenen gustos diferents. L’anyada és l’any de la verema i explica per què una mateixa etiqueta canvia d’un any a l’altre. Una varietat és el tipus de raïm: xarel·lo, garnatxa, syrah. Finalment, la verema és la collita del raïm, i dir «verema manual» ja explica alguna cosa sobre la cura del productor.
Al celler
La fermentació és el procés en què els llevats converteixen el sucre del raïm en alcohol. El cupatge és la barreja de diferents varietats o dipòsits per compondre el vi final. La criança és el temps que el vi passa en bota o ampolla abans de sortir. Les mares són les restes de llevat que queden després de fermentar; un vi «sobre mares» guanya textura i volum. I el mètode ancestral és la manera més antiga de fer escumós, amb una sola fermentació que acaba a l’ampolla; si vols entendre’l a fons, la nostra guia sobre escumosos el compara amb el cava.
Dos conceptes d’avui
Un vi ecològic prové de raïm cultivat sense pesticides ni herbicides de síntesi. Un vi biodinàmic fa un pas més enllà i entén la finca com un organisme viu, amb preparats naturals i calendari lunar. Són dues paraules que sentiràs cada vegada més i que, per cert, descriuen la nostra manera de treballar a Lavern.
Paraules per a la vista i el nas

Arriba la copa. Les dues primeres fases del tast tenen el seu propi lèxic, i dominar-lo és el que marca la diferència entre mirar i veure.
El que es veu
La capa és la intensitat del color: alta si no es veu a través del vi, baixa si sí. El ribet és la vora del vi a la copa inclinada; el seu to revela l’edat. Les llàgrimes són les gotes que rellisquen pel vidre en girar la copa i indiquen alcohol o glicerina, no qualitat. I net o brillant descriuen un vi sense terbolesa.
El que s’olora
El bouquet és el conjunt d’aromes d’un vi amb criança; en un de jove es parla simplement d’aromes. Les aromes primàries venen del raïm (fruita, flors), les secundàries de la fermentació (pa, mantega) i les terciàries de la criança (vainilla, cuir, tabac). Un vi mineral recorda la pedra mullada o el guix; és un terme discutit, però molt usat per a blancs de sòl calcari. Al contrari, un vi reduït fa olor de tancat o de llumí; sovint s’obre amb uns minuts d’aire. I TCA és el defecte del suro: olor de cartró mullat que no marxa.
Per practicar tot això amb mètode, la nostra guia sobre les fases del tast explica pas a pas què mirar i què olorar.
Paraules per a la boca
Aquí és on més gent es queda sense paraules. Tanmateix, amb vuit termes es pot descriure gairebé qualsevol vi.
Estructura
El cos és la sensació de pes a la boca: lleuger, mitjà o ple, com la diferència entre aigua, llet i nata. L’acidesa és la frescor que fa salivar; sense ella, el vi resulta pla. El taní és la sensació de sequedat a les genives, típica dels negres; pot ser suau o astringent. I l’alcohol es percep com a calor; quan destaca massa, es diu que el vi és càlid o alcohòlic.
Recorregut
L’atac és la primera impressió en entrar a la boca. El pas de boca és el que passa mentre el vi és a dins. El final o postgust és el que queda després d’empassar; llarg és bon senyal. I l’equilibri és l’harmonia entre acidesa, taní, alcohol i fruita: la paraula que resumeix si un vi està ben fet.
Tres adjectius útils
Sec significa sense sucre perceptible; gairebé tots els vins de taula ho són. Llaminer descriu un vi amb fruita madura i sensació dolça encara que tècnicament sigui sec. I rodó és el vi sense arestes, on res no sobresurt.
Paraules de criança, servei i ampolla
Finalment, el vocabulari que apareix en triar, obrir i servir. És el que més es fa servir en una botiga o un restaurant.
A l’etiqueta
Criança, reserva i gran reserva són categories d’envelliment regulades; com més alta, més temps en bota i ampolla. Brut nature, en escumosos, significa sense sucre afegit; brut en porta una mica. I rima és el temps que un escumós passa a l’ampolla sobre les seves mares abans del degollament; per exemple, el nostre Misteriós Quintessence passa cinc anys en rima.
A taula
Decantar és passar el vi a un altre recipient per airejar-lo o separar-lo del pòsit. Oxidat descriu un vi que ha tingut massa contacte amb l’aire i fa olor de poma passada o de xerès; en un vi tranquil jove és un defecte. I maridatge és la combinació d’un vi amb un plat perquè tots dos millorin.
Com passar de la llista a la copa
Un glossari del vi per a principiants serveix de poc si es queda a la llista. La manera d’incorporar-lo és fer-lo servir: triar tres termes per tast i obligar-se a aplicar-los. Primer la capa, després una aroma primària, finalment el final. En dos o tres tasts, les paraules surten soles. I si vols accelerar el procés, un tast guiat en grup a El Jardí dels Sentits és l’entorn perfecte: es tasten cinc o sis vins de la finca i cada terme apareix en el seu context, amb el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs de fons. Per a qui vulgui anar més enllà, els nostres cursos d’enologia pràctica dediquen una sessió al vocabulari i a la fitxa de tast. En definitiva, parlar de vi com un sommelier no és qüestió de saber moltes paraules, sinó de saber quines fer servir i quan.


