Hi ha varietats que es coneixen a tot el món i varietats que són la clau d’un territori però que gairebé ningú no coneix fora d’ell. El xarel·lo és de les segones. Fa segles que és al Penedès, és la columna vertebral del cava i, tanmateix, gairebé ningú no sap pronunciar el seu nom la primera vegada que el veu escrit. Això està canviant. En els darrers anys el xarel·lo ha deixat de ser simplement el raïm que dona frescor al cava per convertir-se en protagonista de vins blancs amb caràcter propi, escumosos ancestrals i, en les millors finques, en un reflex molt precís del terroir calcari de la comarca. Aquesta és la seva història i el que el fa únic.
Què és el xarel·lo i d’on ve
El xarel·lo és una varietat xarel·lo vi blanca autòctona del Penedès i d’algunes zones de l’Empordà i el Priorat. El seu nom prové probablement del català antic i fa referència al seu caràcter aspre o rugós, que en el raïm sense madurar resulta evident. És una de les tres varietats històriques del cava, juntament amb el macabeu i la parellada, i durant dècades el seu paper va ser precisament aquest: aportar cos, acidesa i frescor als escumosos de la comarca.
Una varietat tardana i resistent

El xarel·lo madura tard, de vegades el darrer dels blancs del Penedès. Això el fa més vulnerable a les pluges de tardor, però també li permet acumular més complexitat aromàtica durant l’estiu. A més, és una varietat vigorosa i resistent a la sequera, adaptada perfectament al clima mediterrani continental de l’Alt Penedès, amb estius secs i calorosos i hiverns frescos. Per això, en un context de canvi climàtic, molts viticultors el veuen com una de les varietats amb més futur a la comarca.
El sòl que el defineix
Plantat sobre sòls calcaris, com els de Lavern i Subirats, el xarel·lo desenvolupa una acidesa fresca i una mineralitat que recorda el guix o la pedra mullada. Aquesta mineralitat és el que el fa especial per a la criança: en ampolla, amb temps, guanya complexitat sense perdre el seu nervi. En sòls més argilosos o fèrtils, en canvi, produeix raïm més gros i vins més plans. L’elecció del sòl és, per tant, gairebé tan important com la varietat mateixa.
Com fa olor i gust el xarel·lo
Les característiques xarel·lo organolèptiques es reconeixen un cop s’aprèn a buscar-les. En un xarel·lo jove, les aromes són fresques i directes: poma verda, pera, herba acabada de tallar, de vegades un toc anisat o de fonoll. Amb la maduresa apareixen notes cítriques, especialment aranja i llima, i una salinitat característica que recorda la brisa marina encara que el vinyar sigui a cinquanta quilòmetres del mar.
En boca
En boca, el xarel·lo destaca per la seva acidesa viva. És un vi que fa salivar, que dona ganes de menjar i que no cansa encara que es begui al llarg d’un dinar llarg. El cos és mitjà, mai pesat, i el final té una certa textura rugosa, gairebé tànica per ser un blanc, que el diferencia de varietats més suaus com el macabeu. Aquesta textura és precisament el que fa que envelleixi bé.
Amb criança
Un xarel·lo amb criança en ampolla o amb pas per bota és una experiència diferent. Les notes fruitals s’integren i apareixen matisos de fruita seca, mel d’acàcia i espècies suaus. L’acidesa s’arrodoneix però no desapareix. I aquella mineralitat calcària, que en el vi jove era directa, es torna més complexa i difícil de descriure amb una sola paraula. És el tipus de vi que fa que un es pregunti què està bevent, i això sempre és bon senyal. Si vols veure’l en acció, els nostres tasts originals al celler inclouen sempre almenys un xarel·lo de la finca per comparar estils i anyades.
El xarel·lo al cava i als vins tranquils
Durant dècades, el xarel·lo va ser gairebé invisible. Era al cava, sí, però barrejat amb macabeu i parellada, sense nom propi a l’etiqueta. L’auge dels vins varietals, és a dir, els elaborats amb una sola varietat, ho va canviar tot. Des dels anys noranta, cada vegada més productors del xarel·lo Penedès aposten per vinificar-lo sol per mostrar el que és capaç de fer sense la companyia d’altres raïms.
Al cava
Al cava tradicional, el xarel·lo aporta el cos i l’acidesa que el macabeu no sempre dona. Als caves de major criança, els reserva i gran reserva, el seu paper és encara més important: és la varietat que millor aguanta els anys en ampolla i la que més complexitat desenvolupa amb el temps. Per això molts dels grans caves de guarda, amb cinc, vuit o dotze anys en rima, tenen el xarel·lo com a varietat majoritària. A El Jardí dels Sentits el treballem també en versió ancestral, sense degollament, per conservar tota la seva vitalitat a la copa.
Als vins tranquils
Un xarel·lo tranquil ben elaborat és un dels blancs més interessants d’Espanya, encara que poca gent ho sàpiga. A diferència d’un albariño o un verdejo, no busca la fruita immediata ni la rodonesa. És més auster, més mineral, més de taula. Demana menjar: arrossos, peixos al forn, formatges curats del Penedès. Amb el temps, els millors exemplars desenvolupen una complexitat que recorda els grans blancs del sud de Borgonya, encara que amb un caràcter mediterrani inconfusible.
Per què el xarel·lo mereix més atenció
El xarel·lo fa segles que és al Penedès, però el seu moment com a protagonista acaba d’arribar. En un mercat saturat de varietats internacionals, ofereix alguna cosa que el chardonnay o el sauvignon blanc no poden donar: una connexió directa amb un territori concret, un sòl calcari i un clima mediterrani que no existeix en cap altre lloc del món exactament igual.
Una varietat sostenible
A més, el xarel·lo encaixa perfectament amb la viticultura ecològica i biodinàmica. La seva resistència natural a certes malalties redueix la necessitat de tractaments, i la seva acidesa elevada li permet sobreviure bé a les veremes tardanes que el canvi climàtic està avançant en altres varietats. A la nostra finca, treballat en biodinàmica sobre sòl calcari, ens dona anyada rere anyada el vi més honest que sabem fer.
Com trobar-lo i tastar-lo
La millor manera d’entendre el xarel·lo és tastar-lo en diversos formats el mateix dia: tranquil, escumós ancestral i, si és possible, amb una mica de criança. Les diferències entre els tres són tan grans que costa creure que es fan amb el mateix raïm. Als nostres cursos d’enologia pràctica dediquem una sessió a les varietats autòctones del Penedès, amb el xarel·lo com a protagonista. I si prefereixes una versió més informal, un tast en grup a la finca et permet tastar-lo en el seu context natural, amb la vinya al davant i el monestir de fons. En definitiva, el xarel·lo no és només el raïm del cava. És el millor ambaixador que té el Penedès.


